A l'ùltim dinar de la temporada i a la les portes de Nadal, hem tingut el privilegi de tenir a la Tere entre nosaltres. Dic que ha estat un privilegi perquè amb la Tere és molt difícil coincidir i nosaltres estem molt contentes d'haver-ho aconseguit. La Tere és una persona molt ocupada i sol·licitada degut a la seva manera de ser: amable, extrovertida, enèrgica, activa i entregada en tot el que fa. Jo tinc la sort de tenir-la com amiga des de fa més de trenta anys. Hem estat companyes de fatigues des de que els nostres fills van entrar a l’escola bressol del barri fins que van acabar l’EGB a l’escola Baloo. Van ser uns anys molt intensos compartint alegries i penes. Els nostres fills ja s’han fet grans, són independents i ara compartim l’alegria de ser àvies.
dijous, 17 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja veig que us ho passeu pipa amb això del cuinar. No perdeu mai l'alegria ni les ganes de fer menjarets que tot plegat allarga les ganes de viure, segur.
Molts petons a totes i que tingueu un Bon Any 2010.
Publica un comentari a l'entrada