Paella a Blanes

El dia 22 de novembre de 2009 i desprès d'haver-ho aplaçat diverses vegades per problemes de calendari, vam aconseguir reunir-nos a Blanes per fer una gran paella. El temps no ens va fallar i vam poder gaudir d’un d’aquests dies primaverals que ens ha regalat aquesta tardor passada.

Allà hi erem tots/es, les tres cuineres, la Dolors, l'Inge i la Marta, els convidats habituals, l’Eduard i en Roger amb la seva novia Cristina, gran seguidora del nostre blog. L’Agustí, germà de la Dolors, amb la seva família (dona, filla, gendre i néts), ell és el nostre proveïdor de verdures fresques del seu hort, i "proveïdor" també de bonics poemes. També hi eren l'Anna, filla de la Dolors, el gendre i els seus néts, i dos convidades d’Honor, la Montse i l’Imma. En total una colla d’unes 18 persones. Alguns dels presents encara no ens coneixiem i va ser tot un plaer trobar-nos i compartir aquest dia de joia.
El "chef" va ser L’Eduard, que no sap fer ni un ou fregit, però les paelles s’ha de dir que les broda. Són la seva única especialitat a la cuina. La paella la fa estil "mar i muntanya" amb peix, carn i verdures del temps al pur estil del Baix Maestrat (terra dura, verge i de gran bellesa digna de ser visitada). A les autèntiques no falten mai els bejocons, (mongetes blanques d’un tamany superior a les mongetes que fem servir nosaltres per guisar), nosaltres no en teniem i no en vam posar.

El "Chef"...

La resta de participants vam col•laborar cadascú a la seva manera,l'Agustí va ser el responsable del foc (cosa molt important i difícil de controlar)...

uns altres vam fer de “pinches”...

Aqui les "pinches" cavilejant les proporcions d'aigua i d'arròs. Uns del moments més delicats a l'hora de fer una paella és la de mesurar les proporcions adequades. Finalment es va imposar el criteri de posar-hi un 1kg d'arròs x 3l d'aigua, i va ser la mesura justa...

uns altres van parar la taula, tota una feinada per a tanta gent...

altres van preparar l’aperitiu i les amanides

i un cop la paella feta...

i desprès de deixar-la reposar durant uns 5 minuts tapada ...

i desprès d'escudellar...

tots junts, grans...

i petits...

vam col·laborar a menjar-la amb bona gana...

De postre, 2 pastissos deliciosos el.laborats per l'Inge i la Dolors. Totes les receptes les trobareu en l'index del blog en els seus apartats corresponents.

Una vegada ben tips, els nens i l'Agustí ens van amenitzar la sobretaula amb cançons i recitant poemes.

***** Poema:
Dinar de germanor

Ja ens ha arribat aquell dia
que aquí tots plegats ens trobem
perquè el llaç que ens unia
continua essent ferm.

La vigilia, faci fred o espurnegi
nevi, faci vent o calor,
la paella es neteja
pel dinar de germanor

I què mengem? ens diuen
que, que mengem! ben poca cosa
però tothom ho troba bo,
perque si un el foc ens bufa,
l'altre posa vi al porró
perque si un posa la taula
un altre fa l'amanit,
i si un va a buscar l'aigua,
l'altre prepara el rustit.

Però això no és tot!!!!
perque de rams de rialles en hi han a per tot,
i floreixen rialles com els brots del cirerer,
que són com vetllades, que ens omplen de bé.
I arriba un moment que el got s'enlaire,
i el braç el manté per no perdre la flaira,
i així es demana: tothom en peu dret!
Salut per companya i treball que no es perd
i perque el proper any tothom sigui aquí,
com un bon company per tornar-ho a dir.

*****

I finalment va arribar el moment de recullir i netejar, i tot i la tristor del moment pel fet de haver-se acabat un dia tan especial, ho fem amb alegria, perquè desprès d'aquesta bona experiència de ben segur que ens tornarem a retrobar!