dijous, 26 de novembre de 2009

Susanna, convidada d'honor

La Susanna i jo ens vam conèixer quan teníem dos o tres anys, us estic parlant dels anys 50. Els nostres pares llogaven unes cases de vacances en una barriada de Sant Fost de Capcentelles, concretament al Mas Carabassa. Al voltant de Sant Joan ja ens traslladavem allà fins a finals de setembre, any rere any, fins que vam complir els quinze. A partir de llavors vam traslladar els estius a Begur, on els pares de la Susanna tenien una casa molt gran i atrotinada. A Begur vam compartir casa durant els anys de la nostra adolescència en “plan comuna total”. No penseu que els nostres pares eren uns hippies, però en aquest aspecte eren uns adelantats a la seva època. Jo particularment els hi estic molt agraïda per tots aquells estius meravellosos i irrepetibles. Desprès de tots aquests anys passats, a la Susanna i a mi, tot i que no ens veiem massa sovint, encara ens uneixen uns vincles molt forts. Van ser molts anys compartint vivències i experiències inoblidables en un període de les nostres vides on tot es viu de forma molt intensa.Com a regal em va portar unes fotos d’aquella època on sortim totes dues famílies (la Susanna eren, pare, mare, tres germans i la àvia, nosaltres erem, pare, mare i quatre germans). Va ser com un viatge en el temps. Com podeu veure, va ser un dinar ple de records i emocions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

m'ha agradat molt aquest escrit. és nota que s'ha escrit amb molt de sentiment.
jo a la susanna també li tinc un apreci especial.

roger