Avui, la Dolors, l'Inge i jo estavem una mica tristes ja que haviem elaborat un menú especial per a una convidada especial, i resulta que per un mal entès no podia venir. El cas és que mentre cuinavem, ens anavem planyent de la mala sort de no tenir cap convidat especial a taula per poder gaudir del nostre àpat, a part d’en Roger, és clar, a ell tenim la sort de tenir-lo cada dijous amb nosaltres, junt amb l’Eduard ,que justament avui també ens havia fallat, per la qual cosa la nostra tristor era doble. I en mig d’aquesta tristor, de cop i volta sona el telèfon, una trucada absolutament providencial. Era en Dani! el fill gran de la Dolors, ens preguntava si podia venir a dinar. Fantàstic! tota la tristor es va dissipar en un instant i vam acollir a en Dani amb molta alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada