dimarts, 13 d’abril de 2010

La taula parada

Avui us faré cinc cèntims de com ens organitzem a nivell econòmic ja que en temps de vaques flaques hem de mirar de treure el màxim profit del pressupost que ens hem marcat. Això sí, intentant no perdre la qualitat en la elaboració del nostres plats.
Des d'un bon principi varem decidir posar cada setmana 50€ a la bossa comuna, 20 l’Inge i jo i 10 la Dolors. L’Inge i jo aportem el doble per tenir dos convidats fixos, en Roger i l’Eduard, i la Dolors al participar sola aporta la meitat.
El pressupost per els convidats d’honor, que venen de forma esporàdica, surt de la caixa comuna. Es a dir, no tenim en compte qui els convida, la despesa corre a càrrec de les tres sense fer distincions.
El pressupost continua sent el mateix des de que vam començar, que si no recordo malament va ser al novembre de 2008, aproximadament. La veritat és que amb aquest cèntims anàvem sobrades i el cert és que moltes setmanes ens en sobraven per a la setmana següent. Ara no és què anem apurades, però tenint en compte que és el mateix pressupost de fa un any i mig i de que ara som una persona més des de la arribada d’en Guillem, hem de mirar més la “pela” (ara euro). La situació no està per masses alegries, la qual cosa no vol dir que no mengem bé i ens ho passem super bé.
Per exemple, com que la setmana passada vam estirar una mica més la manega de l’habitual per celebrar l’aniversari d’en Roger, avui ens hem agut d’ajustar més que mai al pressupost. Total què, per 17,89€ hem menjat sis persones d’alló més bé. I tot i que no hi havia tall, el menú crec que ha estat prou equilibrat. Jutgeu vosaltres mateixes/os.

1 comentari:

Ma Josep ha dit...

Però això és estupend!!!!!
Jo penso enviar-li el link a la meva filla Marta que està estudiant a Alemanya (Stuttgart) i necessita retallar en despesses però mejant be i sa.
Sou estupendes donant idees i receptes.