En Guillem no està lesionat, però el “soponcio” que ha tingut en complir els trenta anys ha estat considerable, ja que el fet de canviar de dècada sempre impressiona.
I és qué el canvi no és solsament de dècada sino què a partir del mes vinent és veu obligat a enfrontar-se a un canvi radical de vida i això encara inpressiona més.
Tot ha estat molt precipitat. A l’hora de bufar les espelmes ha estat com deu minuts absolutament concentrat pensant en un desig. Pensavem que les espelmes quedarien foses pel damunt del pastís, però no, ha bufat abans de que es produís el desastre i ens hem pogut menjar el pastís sense cera. No ens ha dit el desig que havia realitzat, però tots ens hem imaginat que havia de ser alguna cosa relacionada amb el tema feina, ja que des de que va tornar de Suïssa al mes de març que no havia deixat de bellugar-se per trobar-ne una, però els seus esforços no havien produït masses fruits. El cas és que al cap d’un quart d'hora desprès d'haver apagat les espelmes, rep un correu electrònic on el seu germà Marc li deia que fes les maletes i que volés lo més aviat possible cap a Hefei (Xina), on te bons contactes amb gent relacionada amb el món del disseny industrial i que l’esperaven. Tots hem quedat impressionats! Això sí què és tenir força mental!
Guillem, no pateixis pel canvi de dècada, la dels trenta és la millor de la vida, i respecte a la Xina estic convençuda de que triomfaràs, ja t’ho vaig dir quan vas tornar de fora. L'únic que em sap greu és que hagis d’anar a desenvolupar el teu talent a l’altre punta del món com molts altres joves d’aquest país. És una gran desgràcia per Catalunya perdre els joves ben preparats i amb capacitat de aportar riquesa i noves idees.
Ja vaig dir-ho quant vaig tornar de la Xina, Europa està abocada a convertir-se en un cementiri de mamuts, ens creiem que som el melic i en realitat el que som és el cul del món. I Espanya no solsament serà un país de vells atrotinats, si no també de joves “ni- nis”, ja que als joves amb talent no se’ls hi dona cap oportunitat i es veuen abocats a marxar a l’estranger . En Guillem és un bon exemple.
Tot ha estat molt precipitat. A l’hora de bufar les espelmes ha estat com deu minuts absolutament concentrat pensant en un desig. Pensavem que les espelmes quedarien foses pel damunt del pastís, però no, ha bufat abans de que es produís el desastre i ens hem pogut menjar el pastís sense cera. No ens ha dit el desig que havia realitzat, però tots ens hem imaginat que havia de ser alguna cosa relacionada amb el tema feina, ja que des de que va tornar de Suïssa al mes de març que no havia deixat de bellugar-se per trobar-ne una, però els seus esforços no havien produït masses fruits. El cas és que al cap d’un quart d'hora desprès d'haver apagat les espelmes, rep un correu electrònic on el seu germà Marc li deia que fes les maletes i que volés lo més aviat possible cap a Hefei (Xina), on te bons contactes amb gent relacionada amb el món del disseny industrial i que l’esperaven. Tots hem quedat impressionats! Això sí què és tenir força mental!
Guillem, no pateixis pel canvi de dècada, la dels trenta és la millor de la vida, i respecte a la Xina estic convençuda de que triomfaràs, ja t’ho vaig dir quan vas tornar de fora. L'únic que em sap greu és que hagis d’anar a desenvolupar el teu talent a l’altre punta del món com molts altres joves d’aquest país. És una gran desgràcia per Catalunya perdre els joves ben preparats i amb capacitat de aportar riquesa i noves idees.
Ja vaig dir-ho quant vaig tornar de la Xina, Europa està abocada a convertir-se en un cementiri de mamuts, ens creiem que som el melic i en realitat el que som és el cul del món. I Espanya no solsament serà un país de vells atrotinats, si no també de joves “ni- nis”, ja que als joves amb talent no se’ls hi dona cap oportunitat i es veuen abocats a marxar a l’estranger . En Guillem és un bon exemple.
GUILLEM ENS DOL QUE HAGIS DE MARXAR, PERÓ TOTS ET DESITJEM MOLT BONA SORT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada