dimarts, 3 de març de 2009

Crònica sobre l'Agustí

Avui vull parlar de l’Agustí, el germà pagès i poeta de la Dolors. El cert és que encara no el coneixem personalment però la Dolors ens parla tot sovint d’ell i ja ha organitzat, a petició de l’Eduard, una paella al seu hort de Blanes. Ja escriurem la crònica i us tindrem puntualment informats d'aquest dia tan senyalat .
L’Agustí és dels pocs blanencs que no es va deixar enlluernar per la febre constructora que ha atacat amb força tota la costa mediterrània. Ell va decidir en el seu moment continuar amb la seva vida de pagès cultivant els millors productes i venent-los a la seva parada del mercat de Blanes.
L’Agustí és poeta en tots els tots els aspectes de la seva vida, ja que fa poesia de l’agricultura, cultivant productes ecològics amb un gran respecte pel medi ambient. Els seus tomàquets, carxofes, enciams, pebrots, etc... tenen un sabor de tal intensitat que quan els menges et fan vibrar els sentits, igual que quan llegeixes les seves poesies.
Jo recomano a tothom que pugui, que s’acosti a la parada de l’Agustí al mercat de Blanes i provi els seus productes, segur que no us en enpenedireu. Per els que no tinguin la possibilitat de tastar les seves fruites i verdures, l’Agustí ens ha autoritzat penjar els seus versos, perqué d'aquesta manera si més no, pugueu gaudir de la seva altre passió, la poesia . Ens ha estat difícil triar una, però finalment ens hem decidit per una que fa referència a l’inici de la febre constructora al seu poble i on ell reflexa les seves sensacions al respecte.
EL PAGÉS DE BLANES
Avui ja en queden molt pocs
Els veureu una mica escampats
Drets o ajupits en els socs
Que la vora del riu han marcat.
Aquest es el seu últim refugi
Una braçada de terra bona
Que temen el progrés s’endugui
Com sorra s’endu la ona.
Recordo com la seva senyera penjava dels millors balcons
I la seva horta omplia de verdures els vagons.
Les fulles dels ceps verdejaven a les muntanyes del vol de la vida
I al final d’estiu s’emplenaven les botes posades en fila.
Es va canviar el cavall I els motors feien la feina.
Tot es va fer amb un badall calia esmolar una altra eina.
Del centre se’n van anar per què el turisme aflora
ells no volen destorbar I emigren sense dubtar.
Aixequen la casa pairal per emparà el seu futur
pensant que serà el manantial que el seu esperit farà dur.
El pagès es confiat sempre ha gaudit de noblesa
serveix el seu convidat amb pensament i destresa.
Es generós amb l’ajut d’amistat sempre en degota
li marca quan va un xic venut però no es torça amb la derrota
Dormin aquest ram de virtuts desperta qui te els punyals
I deixa per terra abatuts uns somnis que no fan mal-.
Del cop han torçat el genoll però la mirada es serena
es mouen sense soroll I els hi batega la vena.
Es tornaran a aixecar sento que el seu cos bull
I si ha ferit el seu pensar no morirà el seu orgull.