Rita, convidada d'honor

Ja veureu que aquesta setmana el menú és una mica més sofisticat que de costum. El cert és què ens va costar trobar el menú apropiat per avui, i es què volíem quedar d’allò més be amb la tia Rita.
La tia Rita aquí on la veieu, tant estupenda, te vuitanta i llargs anys i no es solsament el físic el que manté jove si no també l’esperit. Fins fa relativament poc encara portava la seva farmàcia ja que de professió és farmacèutica. Sempre l'agradat molt viatjar i des de que s’ha jubilat viatge més que mai. Sense anar més lluny fa poc que ha tornat del Marroc i ens explicava, que lo més dificultós per a ella en aquest viatge havia estat pujar a dalt d’una duna, perquè això de caminar pel damunt de la sorra és molt costos ja que se t’ensorren els peus. Tot i així, amb l’ajuda d’un bereber que l’anava empentant va aconseguir arribar fins a dalt. La baixada li va agradar molt més, ja que només calia seure a terra i deixar-se caure pendent a vall com si fos un tobogan. Ara l’agradaria anar a Kiev, tant debò què ho pugui fer. Si més no, sempre serà un viatge més relaxat ja que a Kiev no hi han dunes per escalar. Això si, haurà d'anar més abrigada.
Entre viatge i viatge encara li queda temps per trobar-se amb les amigues i fer voluntariat en un centre de toxicòmans.
Senyors i senyores davant d’una dona com ella valia la pena de esforçar-se una mica per complimentar-la amb un bon dinar.
Jo també vull ser com la Rita.