dimarts, 23 de novembre de 2010

Rita, convidada d'honor

Ja veureu que aquesta setmana el menú és una mica més sofisticat que de costum. El cert és què ens va costar trobar el menú apropiat per avui, i es què volíem quedar d’allò més be amb la tia Rita.
La tia Rita aquí on la veieu, tant estupenda, te vuitanta i llargs anys i no es solsament el físic el que manté jove si no també l’esperit. Fins fa relativament poc encara portava la seva farmàcia ja que de professió és farmacèutica. Sempre l'agradat molt viatjar i des de que s’ha jubilat viatge més que mai. Sense anar més lluny fa poc que ha tornat del Marroc i ens explicava, que lo més dificultós per a ella en aquest viatge
havia estat pujar a dalt d’una duna, perquè això de caminar pel damunt de la sorra és molt costos ja que se t’ensorren els peus. Tot i així, amb l’ajuda d’un bereber que l’anava empentant va aconseguir arribar fins a dalt. La baixada li va agradar molt més, ja que només calia seure a terra i deixar-se caure pendent a vall com si fos un tobogan. Ara l’agradaria anar a Kiev, tant debò què ho pugui fer. Si més no, sempre serà un viatge més relaxat ja que a Kiev no hi han dunes per escalar. Això si, haurà d'anar més abrigada.
Entre viatge i viatge encara li queda temps per trobar-se amb les amigues i fer voluntariat en un centre de toxicòmans.
Senyors i senyores davant d’una dona com ella valia la pena de esforçar-se una mica per complimentar-la amb un bon dinar.
Jo també vull ser com la Rita.