dijous, 2 de desembre del 2010

Montse i Roser, convidades d'honor

Recordeu que al començament de la temporada us vaig explicar que la Dolors, l’estiu passat, havia fet un viatge a Itàlia amb la seva amiga Imma, i que convidaria a unes senyores que havien conegut allà, que com elles, s’havien apuntat a gaudir d’uns dies a Itàlia?
Doncs aquí les tenim, tal i com la Dolors ens ho havia dit. La Montse és de Sabadell i la Roser de Santa Perpetua de la Mogoda. En el moment en que la Dolors, i suposo que també la nostra incondicional seguidora Imma, els hi van explicar que fèiem lo de les jornades gastronòmiques i que teniem un bloc, de seguida és van apuntar a venir. Van venir super il·lusionades, com si assistissin a un gran aconteixement, van gaudir molt dels plats que els hi haviem preparat i tots plegats ens ho vam passar la mar de bé parlant de mil coses. A mitja tarda van marxar a fer un curs al que s’havien apuntat a la casa Elizalde.
Us heu adonat de que el món està ple de dones vídues, separades, solteres...en una paraula, soles, fent mil i una activitats i gaudint de tot el que la vida els hi ofereix?
La majoria d’elles han passat per algun trauma però una vegada superat el primer sotrac, refan la seva vida i surten de nou al món, on moltes d’elles troben coses que mai no s'haurien ni imaginat. Noves experiències, noves amistats, noves relacions... Això és el que jo dic “capacitat de superació”. Enteneu perquè al món hi ha moltes més dones grans què homes? Perque la seva capacitat d'afrontar les contrarietats de la vida són immensament majors.
Crec que anteriorment ja havia tractat aquest tema ja què per la raó que sigui, pel nostre menjador han passat unes quantes dones d’aquestes característiques i és que no puc deixar d’admirar-me davant de la seva força. I és també per això que amb els meus escrits vull retre’ls-hi un petit homenatge.