Tant la Renate i l'Eberhard, com l'Eduard i jo som oncles d'en Marc, fill gran de l'Inge, que des de fa temps viu a la Xina. Tan ells com nosaltres teniem pendent anar a visitar a en Marc, i tot va començar en una de les nostres jornades gastronòmiques, on l'Inge tota neguitosa, em va comunicar que els seus cunyats d'Alemanya li havien demanat si volia acompanyar-los a la Xina a visitar a en Marc. Ella en aquell moment no tenia previst fer cap viatge a la Xina ja que feia relativament poc que havia estat allà i estava tota indecisa. La proposta era molt temptadora, tampoc era qüestió de perdre l'oportunitat de tornar a veure al seu fill i al seu germà i la seva família que viuen a Hong Kong.
Amb això que a mi se m'encent la llumeta i sense pensar-ho dues vagades li dic: "potser seria el moment ideal per anar-hi nosaltres també". Dit i fet, vem entrar a internet i en un tres i no res vam trobar uns bitllets d'avió de Lufthansa a un preu molt raonable i que a demés, feia escala a Frankfurt on ens esperarien la Renate i l'Eberhard per continuar el viatge fins a Pequín.
Tot va ser improvisat, però ens va sortir tot rodó des del principi fins al final, i això que no era fàcil, ja que a més d'haver de coordinar els avions, estava el tema dels idiomes, ja que la Renate i l'Eberhard només parlen alemany, l'Eduard anglès i català, jo alemany i català, la Ting Ting (novia d'en Marc en aquell moment i ara feliçment casats i amb dues nenes precioses) anglès i pequinès i l'Inge i en Marc eren els que ho lligaven tot plegat ja que tots dos parlen tots tres idiomes. Podia haver estat una torre de Babel i acabar com el rosari de l'Aurora, però no, ens vam entendre tots de meravella i no va haver-hi ni un sol moment de tensió entre cap de nosaltres. Tot al contrari, van ser uns dies realment bonics dels que tots plegats guardem molts bons records.
Avui doncs, hem rebut amb gran alegria a la Renate i a l'Eberhard. L'Eduard i jo no els haviem vist des de llavors i ha estat un immens plaer retrobar-nos.
Amb això que a mi se m'encent la llumeta i sense pensar-ho dues vagades li dic: "potser seria el moment ideal per anar-hi nosaltres també". Dit i fet, vem entrar a internet i en un tres i no res vam trobar uns bitllets d'avió de Lufthansa a un preu molt raonable i que a demés, feia escala a Frankfurt on ens esperarien la Renate i l'Eberhard per continuar el viatge fins a Pequín.
Tot va ser improvisat, però ens va sortir tot rodó des del principi fins al final, i això que no era fàcil, ja que a més d'haver de coordinar els avions, estava el tema dels idiomes, ja que la Renate i l'Eberhard només parlen alemany, l'Eduard anglès i català, jo alemany i català, la Ting Ting (novia d'en Marc en aquell moment i ara feliçment casats i amb dues nenes precioses) anglès i pequinès i l'Inge i en Marc eren els que ho lligaven tot plegat ja que tots dos parlen tots tres idiomes. Podia haver estat una torre de Babel i acabar com el rosari de l'Aurora, però no, ens vam entendre tots de meravella i no va haver-hi ni un sol moment de tensió entre cap de nosaltres. Tot al contrari, van ser uns dies realment bonics dels que tots plegats guardem molts bons records.
Avui doncs, hem rebut amb gran alegria a la Renate i a l'Eberhard. L'Eduard i jo no els haviem vist des de llavors i ha estat un immens plaer retrobar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada