A en Joan feia mil anys que no el veia, mil anys vol dir des de que erem adolescents. Els nostres pares eren cosins i les nostres families estiuejaven, la una a Begur i l'altre a Calella, i cada estiu es feien la visita de cortesia. Eren altres temps, des de llavors ha plogut molt i ni la Costa Brava és ja lo que era ni nosaltres tampoc. Però tampoc cal posar-se tan nostàlgic, com sempre hem compartit tots plegats un bon àpat i una estona super agradable. Tant és així que en Joan vol repetir l'experiència però aquest cop a casa seva degustant un bon plat d'espagueti a la carbonara que segons ell és l'únic que sap cuinar. Nyam, nyam, que bons!!
dilluns, 23 de novembre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada